Seguint la línia del Govern central, la Generalitat ha modificat la fiscalitat de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) per a la compra d'habitatges. El canvi, que s'anunciava des de fa temps, incrementa els tipus impositius, convertint Catalunya en el lloc més car d'Espanya per comprar un habitatge.
Abans, l'ITP tenia dos trams:
-
10 % per a habitatges d' fins a un milió d'euros.
-
11 % per a preus superiors.
Amb la nova reforma, s'han afegit quatre trams, que arriben a penalitzar als compradors amb major capacitat adquisitiva:
-
10 % fins a 600.000 €.
-
11 % entre 600.000 € i 900.000 €.
-
12 % entre 900.000 € i 1.500.000 €.
-
13 % per a preus superiors.
Aquesta pujada és especialment notable si es compara amb altres comunitats autònomes com Madrid, País Basc o Andalusia, on l'ITP oscil·la entre el 6 % i el 7 %. Resulta encara més paradoxal que no s'hagin plantejat rebaixes per a les vivendes de menor cost, per exemple, en trams de 0 € a 300.000 €, la qual cosa podria facilitar l'accés a una primera vivenda a joves i famílies.
El missatge als grans inversors
L'ITP al 20 % per a la compra d'immobles sencers i per als grans tenidors és el més preocupant. A això s'afegeix la supressió de la bonificació del 70 % que tenien les empreses immobiliàries per a immobles que compraven, reformaven i venien en un termini de tres anys.
Aquestes mesures envien un missatge clar als inversors: "No volem els vostres diners a Catalunya, aneu a invertir-ho a un altre lloc". Aquest és un greu error, fruit d'una visió dogmàtica per part dels responsables d'aquestes lleis. Sota la premissa que qui té diners són "mals" i han de ser castigats, s'està espantant la inversió en un moment crític.
La lògica, en una situació de crisi d'habitatge com l'actual, dictaria el contrari. Després de més d'una dècada sense una política d'habitatge eficaç i amb una llei d'habitatge deficient, la solució no és castigar, sinó oferir condicions atractives, incentius fiscals i seguretat jurídica per atreure la inversió, incloent la de fora, i així fomentar la construcció d'habitatges destinats a lloguer de llarga durada.
En els pròxims mesos, és probable que escoltem els responsables queixar-se de la manca de pisos de lloguer, culpant al capitalisme. No obstant això, els veritables responsables de la falta d'inversió en habitatge són qui, amb el seu dogmatisme, pensen que castigant als inversors s'incrementarà el parc d'habitatges de lloguer.
